Premis Nacionals de Cultura i de les Arts per anys

Premis Nacionals de Cultura 2014

 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts concedeix els Premis Nacionals de Cultura d’acord amb el que estableixen la Llei 6/2008, de 13 de maig, del CoNCA i el Decret 148/2013, de 2 d’abril, dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El CoNCA vol distingir la innovació, la continuïtat i l’excel·lència. El Premis Nacionals de Cultura 2014 vindiquen la creativitat com a veritable símbol d’un país amb un dinamisme cultural que és part constitutiva de la seva personalitat històrica. Cultura i societat civil són, per a Catalunya, un eix de passat, present i futur.

El Plenari del CoNCA, constituït en Jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2014, ha decidit atorgar deu premis, el màxim que permet el marc legal, a les persones i entitats que figuren a continuació, cadascun d’ells amb una dotació de 15.000 euros. L’acte de concessió tindrà lloc el 2 de juny i serà presidit pel Molt Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

  • -

    Amical Wikimedia
    Amical Wikimedia

    Per la seva contribució al coneixement universal en llengua catalana i perquè fa possible que el coneixement sobre la cultura catalana sigui accessible en qualsevol llengua, mitjançant la promoció de la Viquipèdia, enciclopèdia escrita des del rigor i la generositat del seu voluntariat. Fundada l’any 2008, el 2013 va ser reconeguda oficialment per la Fundació Wikimedia.

  • -

    Mireia Barrera (Terrassa,1967)
    Mireia Barrera (Terrassa,1967)

    Per la seva lluita en la innovació musical mitjançant la introducció de l'obra de compositors contemporanis en els cors que ha dirigit i especialment el Cor Madrigal de Barcelona, del qual és directora, avalada per una llarga trajectòria que l'han feta titular del Coro Nacional de España, de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual va ser fundadora. Mireia Barrera © foto Rafa Martín.

  • -

    La Principal de la Bisbal
    La Principal de la Bisbal

    Cent vint-i-sis anys després del seu naixement el 1888 en plena Renaixença, continua duent a terme una tasca fonamental per a l'expansió i el coneixement de la sardana i aporta un llegat musical històric que l'ha convertit en referent musical de primera fila al carrer. Pel fet de ser expressió de la Catalunya cívica, el president Francesc Macià li atorgà el títol de cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, que li fou restituït després de la dictadura amb l'arribada de la democràcia el 1978.

  • -

    Joan Massagué i Solé (Barcelona,1953)
    Joan Massagué i Solé (Barcelona,1953)

    Per la seva infatigable investigació per vèncer la metàstasi cancerígena, que l'ha fet un referent mundial en la lluita contra aquesta malaltia. Els seus descobriments recents, des del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York que dirigeix, han permès identificar els gens i els mecanismes de la metàstasi en ossos, pulmons i cervell, i han contribuït d’aquesta manera a obrir noves vies per evitar el caràcter letal d’aquesta malaltia, contra la qual també lluiten molts dels joves investigadors que tutela a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

  • -

    Vicenç Pagès Jordà (Figueres,1963)
    Vicenç Pagès Jordà (Figueres,1963)

    Pel fet de ser un escriptor que s'enfronta a la vida contemporània des de les relacions humanes amb una visió contrastada entre generacions, entre gèneres i amb especial atenció a la joventut, d’una manera innovadora que li ha reportat èxit de crítica i públic, que ja assolí amb les seves primeres novel•les com El món d'Horaci (1995) o Carta a la reina d'Anglaterra (1997). Darrerament, la seva obra ha assolit noves fites rellevants amb llibres com De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil, Els jugadors de whist i Dies de frontera, Premi Sant Jordi de novel•la de l’any 2013. Vivenç Pagés © foto Camil·la Massot

  • -

    Pepa Plana ( Valls,1965)
    Pepa Plana ( Valls,1965)

    Per la seva singularitat com a pallassa catalana de trajectòria consolidada en l’àmbit nacional i internacional i que també ha treballat amb el Cirque du Soleil. Encarna la dona pallassa, l’univers de les dones en clau d’humor femení en un circ sovint del tot masculí, posant de manifest que el riure també té gènere. Pepa Plana © foto Jordi Sole

  • -

    Sónar. Festival internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona
    Sónar. Festival internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

    Perquè ha esdevingut un model internacional en format i continguts, basat en la connexió entre creativitat i tecnologia, que van ser els seus valors fundacionals ara fa vint-i-un anys. També és punt de trobada de diferents disciplines i comunitats creatives i pren el pols al panorama actual de la producció musical i les seves interaccions amb el món audiovisual, la creació digital i els new media. Sónar © foto Advanced Music

  • -

    The Dalí Museum St. Petersburg (Florida)
    The Dalí Museum St. Petersburg (Florida)

    Museu nord-americà dedicat a l’obra i la figura de Salvador Dalí, fruit d’una extensa i rellevant col•lecció privada reunida pel matrimoni A. Reynolds Morse i Eleanor R. Morse, amics de l’artista, que constitueix un nucli molt important per a la difusió mundial de l'obra de Dalí i a la vegada de l'art català actual. Photo © 2014 The Salvador Dalí Museum, Inc St. Petersburg, FL.JPG

  • -

    Jaume Vallcorba (Tarragona,1949)
    Jaume Vallcorba (Tarragona,1949)

    Per la seva tasca com a editor, filòleg i escriptor, fundador de l'editorial Quaderns Crema, en llengua catalana, on ha publicat l’obra completa de J.V. Foix, i d’Acantilado, en llengua castellana, amb un catàleg rellevant de títols. A aquest reconeixement al mèrit editorial se suma el de la seva labor com a investigador de l'obra de Josep M. Junoy i com a autor d’assaigs com Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d’una estètica (1994) o De la primavera al Paraíso. El amor, de los trovadores a Dante, publicat el 2013. Jaume Vallcorba © foto Sandra Ollo

  • -

    Roberto Oliván (Tortosa,1972)
    Roberto Oliván (Tortosa,1972)

    Coreògraf innovador, continuador dels nous corrents interdisciplinaris de la dansa contemporània seguint els passos dels seus mestres i predecessors, Anne Teresa de Keersmaeker i Robert Wilson, corrents que ha aplicat a la companyia Roberto Oliván/Enclave Arts del Moviment, on integra el circ i la performance a la dansa, buscant la fusió de les arts escèniques del moviment.

Imatge de banner Imatge de banner Imatge de banner Imatge de banner

Google+

Galeria de fotos a  sígueme en Flickr

 


Visitar l'Agenda Cultural