Consell Nacional El sector reivindica l’equiparació del teatre familiar amb el teatre d’adults i la seva dignificació
El CoNCA organitza una jornada de reflexió i lliura un nou codi de bones pràctiques als professionals del teatre per a tots els públics
Amb motiu de l'edició del nou Codi de bones pràctiques professionals a les arts escèniques i musicals per a infants i joves, el CoNCA ha organitzat una jornada de treball sobre consecució de nous públics al Jove Teatre Regina de Barcelona, un espai tradicionalment vinculat al teatre infantil. Sota el títol "L'escena i els nous públics”, l’acte ha reunit un centenar d’agents del sector de les arts escèniques i musicals, gestors, associacions, companyies i representants d’equipaments que programen espectacles per a tots els públics. Dues conferències de ponents d’altres països europeus i una taula rodona territorial han permès un debat sobre l’estat i les perspectives d’un sector que necessita equiparar-se al teatre d’adults, consolidar la professionalització d’una part dels seus agents i combatre l’intrusisme.
La vicepresidenta del CoNCA Pilar Parcerisas, acompanyada del president de l’Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP) Jordi Cartanyà i del redactor del document, Jordi Colomines, ha destacat la importància del públic jove i infantil i ha presentat el codi destacant la voluntat del CoNCA que aquest sigui d’utilitat per al sector.
Cartanyà confia en que “les recomanacions que conté permetin dignificar la feina i igualar les condicions de treball del teatre familiar amb el teatre d’adults”. Per la seva banda, Colomines ha indicat que el document recull “observacions sobre tot allò que vol dir exercir la professió amb rigor, tot el que cal fer per ser un bon professional. És també una eina pensada per a aquells que es volen iniciar en aquest àmbit. Malgrat els temps que vivim i les circumstàncies, és una eina que ha de discernir els professionals dels qui no ho són”. També ha alertat que “el mercat ha arraconat a l'artista i sector del teatre familiar, i que ho ha condicionat excessivament tot. No podem oblidar que l’espectacle, principalment, ha de commoure l’espectador. Ha de trencar les rutines i ser màgic”.
La responsable d’acció cultural i relacions amb el públic Jove del Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà, Armelle Pommet, ha presentat el compromís i les activitats organitzades des de l’equipament nordcatalà per despertar en els més joves el gust per la cultura- S’implica a guarderies, escoles i instituts en el procés de creació dels artistes en residència propers, es duen a terme programes d’educació artística en funció de les edats, així com d’iniciació a la pràctica artística- S’apropa els infants i joves als artistes i se’ls acompanya per descobrir totes les disciplines, des del circ i la dansa fins a l’òpera. Entre les accions que també ha destacat hi ha l’elaboració de guies i dossiers pedagògics, materials multimèdia, s’apliquen minitarifes familiars. Aquest treball del teatre es coordina amb el que desenvolupen altres institucions del territori en l’àmbit del llibre, els museus i el cinema. “No s'és espectador. S'esdevé espectador. És un aprenentatge, i aquí és on centrem la nostra tasca”, ha sentenciat.
Franky Devos, el director del centre BUDA de la ciutat flamenca de Kortrijk, a l’oest de Bèlgica, ha presentat alguns dels projectes més innovadors i insòlits d’aquest centre artístic de vocació territorial i de referència a nivell europeu, com ara la sessió d’esmorzar familiar i cinema un diumenge al mes on es projecten en paral•lel pel•lícules per a diferents franges d’edat o el festival NextHome, amb activitats de 20h a 8h i que finalitza amb un concert i un esmorzar. “Cal innovar per atreure, i fer participar els joves fins i tot a l’hora de fer la programació i fent-los treballar en les activitats”, ha destacat. Devos, un expert amb molta trajectòria en joventut i creació artística, ha explicat també algunes de les experiències que no han funcionat, com les Mama Matinées, sessions de cinema per a mares i nadons. Pel que fa a la difusió, realitzen les reunions tipus tupperware a casa d’amics i veïns per explicar l’edició dels festivals dedicats als joves. Els canals del material editat per a la promoció de la seva programació també van més enllà. “Les mares són les que trien l’activitat cultural dels nous públics; per tant fem difusió a les perruqueries, als gimnasos i a les botigues”.
Per últim, el president de la TTP Jordi Cartanyà ha moderat una taula rodona territorial en la qual han participat Salvador Sunyer, director d’El Canal. Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona, Òscar Rodríguez, director artístic de La Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil, Joan Morros, coordinador de l’Associació El Galliner de Manresa, i Margarida Troguet, directora del Teatre de l’Escorxador de Lleida.
Sunyer ha destacat que el teatre familiar viu en condicions de subsistència, i que les víctimes en són també els nens i el futur del sector. Per al director d’El Canal, caldria promoure la circulació dels espectacles i vetllar perquè hi hagi un servei d’acompanyament als joves, aplicar minitarifes en funció de la renda i no de l’edat, i actualitzar les temàtiques al públic per apropar-les més als nens.
Margarida Troguet, que ha subratllat la bona salut creativa de les companyies de Lleida, ha defensat que els nens no són el públic del futur, sinó del present i ha llançat algunes reflexions que el sector es planteja, com ara, perquè ha costat tant als grans equipaments fer-se seu el teatre per a tots els públics, quins són els circuits, o per què la dansa no es programa naturalment com a espectacle familiar.
Per a Joan Morros, de l’Associació El Galliner de Manresa, que ha recordat l’origen de Rialles, la professionalitat no rau en cobrar o no cobrar, sinó en la forma de fer, en el treball en equip, en les persones que pensen en projectes i generen idees conjuntament. Morros preveu que "d'aquí a 30 anys la gent seguirà volent veure espectacles en viu, és un avantatge que tenim respecte d’altres activitats culturals".
Òscar Rodriguez, de la Mostra d’Igualada, ha destacat que la millor manera de captar nous públics és que cada espai tingui una línia clara i coherent, i la importància de vincular la política de nous públics amb l’educació. Ha reclamat també més suport dels mitjans de comunicació per difondre el teatre familiar i treballar conjuntament i amb imaginació per captar els nous públics.
